Exposicions temporals
Cerca al MHC

Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal
Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal

En el marc de la celebració de l’Any Hug Roger III, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Museu d’Història de Catalunya presenten l’exposició Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal, amb l’objectiu de donar a conèixer la figura del darrer comte de Pallars i el context social i polític del seu intens i complex periple vital, que el converteixen en un veritable heroi de llegenda.

Hug Roger III fou testimoni i protagonista destacadíssim d’un dels períodes més determinants de la història de Catalunya: el segle XV, una època a cavall entre el món medieval i el Renaixement, una època de canvis i transformacions vers l’establiment de l’Estat modern.

Membre d’una de les nissagues comtals més primerenques i de més prestigi de Catalunya, Hug Roger III condueix com a capità general les tropes de la Diputació del General durant la guerra civil contra Joan II (1462-1472) i s’enfronta a Ferran II i al llinatge dels Cardona en una guerra de quatre anys (1484-1487) per tal de mantenir la preeminència dels seus territoris pallaresos dins la corona d’Aragó. Perdut el comtat de Pallars, després de la capitulació del castell de València d’Àneu el 5 de juliol de 1487, el comte emprèn el camí del regne de França, on és acollit a la cort de Carles VII.

Mentre Ferran II l’any 1491 el comdena a mort i a la pèrdua del títol i del territori comtal per crims contra la majestat reial i d’oposició a la justícia i a les lleis de la terra, Hug Roger III estén la seva fama d’excel·lent militar a Nàpols, en nom del rei de França. Tanmateix, el 1503 és fet presoner al Castell Nou de Nàpols per Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán, i és portat a Barcelona, on li és commutada la pena de mort per presó perpètua al castell de Xàtiva.

La mort d’Hug Roger III a la presó del castell de Xàtiva el 1508 i la conversió del comtat en marquesat de Pallars, sota el domini del llinatge dels Cardona, significa la fi d’un territori comtal originat en època carolíngia i la fi de la nissaga comtal més duradora de la història de Catalunya, amb un trajectòria de més de sis-cents anys.

  Baixar
Imprimir



Pujar
© Museu d'Història de Catalunya | Dóna la teva opinió | Crèdits del web