El Museu d’Història de Catalunya gestiona un conjunt de monuments que conserva i manté oberts al públic per donar-los a conèixer atès el seu valor cultural. Són edificis, conjunts monumentals i altres elements arquitectònics de diversos estils i èpoques que són propietat de la Generalitat de Catalunya i que constitueixen un important llegat del patrimoni arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d’una mostra variada de diferents edificis, 13 en total, que pertanyen a diverses èpoques i estan situats arreu del territori.

• Monestir de Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva (Alt Empordà)
• Canònica de Santa Maria de Vilabertran, Vilabertran (Alt Empordà)
• Castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona, Cardona (Bages)
• Casa Rafael Casanova, Moià (Bages)
• Torre de la Manresana, els Prats del Rei (Anoia)
• Casa Museu Prat de la Riba, Castellterçol (Vallès Oriental)
• Capella Reial de Santa Àgata, Barcelona (Barcelonès)
• Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, Bellpuig (Urgell)
• Seu Vella de Lleida, Lleida (Segrià)
• Reial Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia (Alt Camp)
• Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, Riudecanyes (Baix Camp)
• Cartoixa d'Escaladei, la Morera de Montsant (Priorat)
• Castell de Miravet, Miravet (Ribera d’Ebre)

La tipologia dels monuments inclou castells, monestirs, capelles reials, cases natals de persones insignes, etcètera, amb una casuística diversa segons les circumstàncies històriques que envolten cadascun dels monuments. Per il·lustrar aquesta idea, en el cas dels quatre castells que formen part del conjunt de monuments, la torre de la Manresana és l’únic vestigi que resta d’un antic castell medieval, el castell de Cardona està parcialment habilitat com a parador nacional, el castell de Miravet conserva part dels murs i de les estances, però tota la majestuositat, i el castell d’Escornalbou constitueix una amalgama pintoresca d’estils fruit del criteri del seu propietari, Eduard Toda, de qui aquest any se celebra el 150 aniversari del naixement.

L’estat de conservació dels monuments és també desigual. Els edificis, com la resta del llegat material de qualsevol tipus, reflecteixen la seva història, en aquest cas els seus murs, i si ens hi acostem des d’un punt de vista interpretatiu, veurem que ens parlen d'aquesta història, de les successives èpoques que han viscut. Tant les parts estructurals o ornamentals que manquen com les que han sobreviscut estan sempre vinculades a fets de la seva biografia, que és alhora la biografia del nostre país. Els nostres monuments són una part molt important del patrimoni cultural i material de Catalunya, però també són, sobretot un testimoni de la història del nostre país.