Entre 1844 i 1868, els moderats mantenen l'hegemonia política, només qüestionada pel parèntesi progressista del 1854 al 1856. Des de 1859 el govern enceta una política intervencionista a l'exterior amb empreses de l'exèrcit al Marroc i a Mèxic, en què destaca el general Joan Prim. El 1868 una revolució protagonitzada per progressistes, demòcrates i republicans, la Gloriosa, destrona Isabel II. Prim esdevé l'home fort del nou règim, fins que al seu assassinat, l'intent fallit de reinstaurar una dinastia reial amb Amadeu de Savoia i els enfrontaments socials obren el camí de la República.