Durant la dècada de 1830 s'inicia la Revolució Industrial a Catalunya. L'aventura industrial no és fàcil. Ben aviat, els fabricants pateixen una doble limitació. D'una banda, la pobresa energètica del subsòl català, que obliga a la importació de carbons britànics. D'altra banda, la debilitat del mercat espanyol, al qual adrecen els seus productes. Les polítiques lliurecanvistes dels governs no faciliten tampoc la consolidació de la indústria. L'empresa familiar, petita i mitjana, dirigida i gestionada per una mateixa nissaga, esdevé el model més freqüent. La burgesia industrial genera uns codis de conducta i de moral propis, i crea uns espais de lleure: el Liceu i nombrosos casinos i ateneus. El treball és un valor en alça, que impregna de la mateixa manera industrials i proletaris.