La Renaixença inclou fenòmens diversos i, fins i tot, contradictoris en l'àmbit literari i social. Hi ha una Renaixença conservadora, vinculada a la restauració dels Jocs Florals i a determinats sectors de la burgesia i de l'Església. I hi ha una Renaixença popular i republicana, que es relaciona amb el teatre urbà i amb setmanaris satírics com La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa. La llengua enfronta els partidaris d'un català arcaïtzant i els qui defensen «lo català que ara es parla». Les grans figures, però, beuen d'ambdós corrents. És el cas de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.