El 1858 acaba la prohibició de construir fora de la muralla de Barcelona. Un any més tard, l'Ajuntament convoca un concurs públic per premiar el millor projecte d'eixample. El projecte guanyador, de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias és finalment desbancat pel de l'enginyer Ildefons Cerdà, molt més innovador i que obté el suport del govern. L'eixample de Cerdà s'estructura en un tramat d'illes ortogonals que combinen habitatges i espais verds. El seu racionalisme i una radical voluntat igualitarista en fan un projecte original i únic, que només l'especulació ha emmascarat amb posterioritat.