La construcció de la xarxa ferroviària implica una revolució dels transports i exigeix l'aportació de grans capitals. El 1848 s'inaugura la línia fèrria entre Barcelona i Mataró, primera de la península. Les línies bàsiques ferroviàries del país es construeixen entre 1856 i 1865. La crisi de 1866 en paralitza la construcció, que es reprèn a partir de 1875. L'entramat ferroviari, amb centre a Barcelona, s'organitza en quatre direccions: Saragossa, per Manresa i Lleida; França, amb un doble traçat litoral i d'interior; Tarragona, via Vilafranca del Penedès, i Sant Joan de les Abadesses.