El Banc de Barcelona, promogut per Manuel Girona el 1844, és l'exponent de la nova banca comercial catalana. La legislació de 1856 facilita l'aparició de societats de crèdit, però els recursos limitats del país i la dimensió de les empreses no permeten l'aparició de bancs potents. Les banques petites i mitjanes de capital familiar són majoritàries, cosa que minva la capitalització de la indústria. Les caixes d'estalvi fomenten l'estalvi dels treballadors i són un instrument de previsió en cas de malaltia o vellesa. La febre inversionista s'estronca amb la crisi borsària de 1866.