Catalunya coneix durant el segle XIX les transformacions econòmiques i socials derivades de la industrialització: el pas de les manufactures tradicionals a la indústria moderna. Tot partint de l'embranzida del segle XVIII, el procés industrialitzador és lent i progressiu fins al 1840; després de la primera guerra carlina el creixement és espectacular. Organitzat a través del sector tèxtil, el teixit industrial català configura una geografia centrada a les localitats manufactureres tradicionals, com Barcelona, Terrassa o Sabadell, que utilitzen el vapor, i a les conques fluvials, on s'empra l'energia hidràulica.
