L'agricultura és l'eix de la prosperitat econòmica del s. XVIII. L'augment demogràfic dilata l'explotació agrària i els cultius conquereixen turons i muntanyes, mitjançant marges i bancals, i aiguamolls dessecats. Millores com l'ús de noves eines i de la mula i l'estabulació dels ramats rendibilitzen la producció agrària de les comarques litorals, la qual ja no s'orienta a l'autoconsum sinó a la venda. La vinya hi esdevé el conreu més important; i els vins i aiguardents són destinats a l'exportació.