En un context de llarga postguerra, la societat catalana aferma durant el segle XVIII les bases del creixement econòmic i de la revolució industrial. L'especialització agrària de les comarques litorals, d'antuvi, i el desenvolupament de les indústries tradicionals i de la indústria cotonera, en una segona fase, permeten la consolidació d'un mercat d'exportació. La població del Principat augmenta espectacularment al llarg del segle XVIII. Reus, Vilanova, Mataró es converteixen en centres d'exportació i manufactura. La marina catalana es reorganitza al llarg de tota la costa i esdevé una peça cabdal en el rellançament econòmic.