A la darreria de l'etapa neolítica la producció agrícola s'intensifica. Els grups humans s'identifiquen amb zones geogràfiques concretes. Comencen a bastir-se grans panteons de grup: dòlmens i sepulcres de corredor. La construcció d'aquests monuments megalítics exigeix un gran esforç i un treball coordinat. A l'interior dels megàlits es dipositen els morts amb l'aixovar i les ofrenes. Quan la cambra ha de ser emprada per un altre difunt, els ossos són recollits i apartats i el nou difunt ocupa el lloc central. La majoria de megàlits, a manera de fites, se situen en indrets significatius del territori.