Al llarg del segon mil·lenni aC els hàbitats difereixen poc dels neolítics. Predominen les cabanes circulars o el·líptiques de concepció individual, tot i que puguin ser agrupades. Hi ha poblats, però aquests no tenen una concepció urbanística ja que els habitatges se situen de manera desordenada. A partir del 1300 aC comencen a sorgir poblats compostos per cases adossades de planta rectangular alineades en carrers o places. Al llarg dels ss. VII i VI aC els nuclis urbans es fan més complexos i sovint es doten de muralles. També es difonen els costums funeraris d'incineració.