Des del segon terç del segle XIV, Catalunya viu un període de convulsions polítiques i socials, de crisi econòmica i de retrocés demogràfic. La crisi, gestada durant el llarg govern de Pere III, el Ceremoniós, s'estén durant els regnats dels monarques de la dinastia castellana dels Trastàmara. L'opressió feudal provoca finalment la revolta pagesa, que es tanca amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.
La guerra civil de 1462-1472, que enfronta la corona amb les institucions de la terra, assola el conjunt del país, ja delmat anteriorment per les epidèmies. El regnat de Ferran II, a la fi del segle XV, assenyala un mínim poblacional històric: el país té aleshores uns 250.000 habitants. L'obertura de noves rutes oceàniques trasllada el centre del comerç mundial a l'Atlàntic. El Mediterrani perd protagonisme i Catalunya resta a la perifèria dels nous eixos comercials.
