Exposició permanent
Cerca al MHC

La mar nostra
El pacte, fonament de govern
Ciència, pensament i cultura
L'eclosió de les ciutats

L'augment de la producció agrària i el desenvolupament dels intercanvis comercials impulsen el creixement demogràfic i econòmic del Principat. Les ciutats, centres manufacturers i comercials, mostren un especial dinamisme i pugnen per aconseguir o augmentar els seus nivells d'autogovern. Els monarques, al seu torn, emparen les ciutats buscant un suport ferm enfront d'una noblesa de fidelitats incertes.

El creixement urbà esdevé imparable; construccions públiques, religioses i privades en són una expressió particularment significativa. Una nova estètica netament urbana, el gòtic, s'imposa arreu. Noves i espectaculars esglésies, catedrals, llotges i palaus s'aixequen a Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València. Són el símbol d'una expansió que, impulsada per les ciutats, triomfa arreu de la Mediterrània.


1025. Ramon Berenguer I atorga a Barcelona una carta de privilegi.
Segles XII-XIII. Moviments municipalistes. Elecció de cònsols a Lleida i Perpinyà (1197); Fraga (1201); Cervera (1202)...
Segle XIII. Els ordes mendicants (franciscans, dominicans, mercedaris...) aixequen convents a l'interior de les ciutats.
1217. Jaume I reconeix la "universitat dels ciutadans" de Barcelona.
1249-1258. Constitució de l'organització municipal barcelonina.
1265. Jaume I estructura el Consell de Cent de Barcelona.
1283. Pere II referma el govern municipal de Barcelona mitjançant el privilegi Recognoverunt proceres.
Segle XIV. Construcció de les muralles del Raval Barceloní.


  Baixar
Imprimir



Pujar
© Museu d'Història de Catalunya | Dóna la teva opinió | Crèdits del web