Durant el segle XIII es creen les institucions cabdals de govern de Catalunya: les Corts i la Generalitat. La seva existència s'estén fins al Decret de Nova Planta (1716). La tendència cap a l'autoritarisme reial troba un fre eficaç en la pràctica i la institucionalització del pacte. Des d'aquest principi, el govern dels monarques no pot recolzar-se en un exercici despòtic del poder, sinó en el diàleg i el consens amb els braços, que representen els prohoms de la terra: el braç eclesiàstic; el militar o nobiliari; i el popular, o de les ciutats, viles i llocs lliures.

La pagesia, que compon la immensa majoria de la població, no hi té representació directa i és representada pels seus senyors. Les corts esdevenen escenari de consens i aquest es concreta en constitucions o lleis. La Diputació del General o Generalitat, representació permanent dels braços, vetlla per l'acompliment dels acords.