L'Institut d'Estudis Catalans es configura com la institució central del món cultural català. Neix el 1907, a iniciativa de la Diputació de Barcelona, amb l'objectiu de «fundar aquí centres d'estudis científics, concretament especialitzats i destinats, més que no pas a l'ensenyament, a produir ciència i facilitar les investigacions». En els anys següents, l'IEC constitueix les diverses seccions científiques. La Secció Filològica, sota l'impuls de Pompeu Fabra, té un paper decisiu en la fixació del català normatiu.