Enric Prat de la Riba (1870-1917) és el màxim dirigent de la Lliga Regionalista. La seva teoria política es resumeix en l'obra La Nacionalitat Catalana, editada el 1906. Com a polític i estadista es caracteritza per una hàbil combinació de pragmatisme i idealisme. Des de la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya endega una política de modernització que es caracteritza per l'obra pública i les infrastructures. Prat sap envoltar-se d'homes de totes les tendències, honestos i ben preparats. Amb ell, la Lliga Regionalista esdevé la força hegemònica.