Alejandro Lerroux (1864-1949), dirigent del Partit Republicà Radical, combina un radicalisme verbal i anticlerical pròxim a l'estètica revolucionària i una actitud política espanyolista. Des de 1905 esdevé paladí de l'exèrcit i enemic de Solidaritat Catalana. El seu discurs confús i demagògic impressiona les classes mitjanes i treballadores de Barcelona. La seva estratègia electoral i l'oratòria brillant converteixen el segment del republicanisme que lidera en un partit de masses modern. Des del catalanisme i des del moviment llibertari és acusat d'actuar a sou del Ministeri de la Governació.