Els canvis econòmics i la crisi irreversible de l'agricultura generen importants corrents migratoris a l'Estat espanyol. De les zones econòmicament deprimides parteixen emigrants amb destinacions diverses: Alemanya i altres Estats europeus, el País Basc, Madrid, el País Valencià i, sobretot, Catalunya. En uns pocs anys milers d'immigrants arriben a Catalunya amb l'objectiu de treballar-hi, viure-hi i prosperar-hi: andalusos, castellans, extremenys, murcians, gallecs... El fet de l'emigració suposa un doble repte: fer-se a un nou país i canviar l'entorn rural per un medi urbà i industrial. Per a la societat catalana s'imposa el deure d'acollir-los i integrar-los en unes condicions difícils: sense institucions polítiques pròpies, gairebé sense societat civil ni possibilitats d'expressió cultural. Aviat els "altres catalans" s'identifiquen amb el país d'acollida i contribueixen decisivament a la construcció d'un futur comú.