Entre el 1618 i el 1622 alguns tribunals locals organitzen una important cacera de bruixes: 400 víctimes, majoritàriament dones d'estrats socials humils, són penjades a la forca, acusades de conspirar amb el diable, de malmenar collites i d'embruixar o matar persones i animals. En els processos, en els quals abunden les tortures, les encausades no disposen de les mínimes garanties judicials. La cacera de bruixes afecta la major part de l'Europa occidental durant el s. XVII. A Catalunya, els processos es realitzen contra el parer de la Inquisició i d'una bona part de la jerarquia eclesiàstica.