La batalla de Lepant, el 7 d'octubre de 1571, enfronta els estols de la Lliga Santa (formada per la monarquia hispànica, el papat i la República de Venècia) i l'otomà. Acaba amb una rotunda victòria de la coalició cristiana. La presència catalana hi és molt notable. Lluís de Requesens, lloctinent de l'armada, és l'autèntic dirigent de l'estol cristià. La victòria frena l'expansió turca, tot i que no aconsegueix capgirar la correlació de forces a la Mediterrània. Disposa, però, d'un enorme efecte psicològic: és la primera derrota important dels otomans a la Mediterrània des de mitjan s. XV.