Col•lecció d’alt valor històric i artístic
La col.lecció Turró, formada per gairebé 7.000 unitats de paper moneda local català, emesos entre els anys 1936 i 1939, permet conservar la memòria d’un fet històric important i poc comú arreu: l’emissió controlada de moneda fraccionaria pels ajuntaments durant el període de la guerra civil i en temps de guerra. En un moment de trasbals important, els ajuntaments de Catalunya es preocuparen, l’any 1937, de fer front a les dificultats derivades de la manca de moneda fraccionaria i pràcticament tots emeteren aquests bitllets, que més modestos o més sofisticats, han estat col•leccionats per el senyor Antoni Turró.
Cal valorar també aquest fet històric com a potenciador nacional català tot recordant que Catalunya en els moments de plena sobirania nacional, ha disposat sempre del seu propi sistema monetari, els signes del qual han estat, evidentment, les monedes de metall, però caldrà arribar a l’època moderna i al conflicte de la Guerra (1936-1939) per veure néixer el paper moneda català, del qual la col.lecció Turró és un magnífic exemple.
L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en proporcions extraordinàries el ritme normal de l’activitat financera a Catalunya, la qual cosa provocà una gran escassetat de moneda fraccionaria. L’intens atresorament de les monedes d’argent per part de particulars i del propi govern republicà espanyol, i també de la xavalla (ja que el coure s’utilitzà per les indústries de guerra) provocà greus dificultats en les transaccions comercials i en la vida ordinària a causa de la manca de mitjans de pagament per a les quantitats petites.
La conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Josep Tarradelles i Joan, adonant-se de la situació, decidí posar ordre a la qüestió monetària. Això es va materialitzar en la creació del paper moneda nacional català que emprengué la Generalitat de Catalunya el mes de setembre de 1936. Els nous bitllets tindrien la mateixa consideració que els del Banc d’Espanya i constituïen tot un sistema monetari propi, ja que la garantia de l’emissió catalana era constituïda pel propi tresor i estocs d’or de la Generalitat. Aquesta iniciativa, però, no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol i a la pràctica es va limitar només a l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja, així doncs, aquests bitllets no resolien el problema dels canvis menuts, ja que els valors nominals eren encara massa elevats.
Davant d’aquesta situació, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei municipal catalana del dia 9 d’octubre de 1936, dotà als ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitat al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya (Principat) l’any 1937, 733 emeteren paper moneda o bé alguna mena de signe monetari local la qual cosa demostra la importància i validesa de la mesura per resoldre la difícil situació.
El Govern de l’Estat, amb seu a València, per decrets del Ministeri d’Hisenda i Economia, signats per Manuel Azaña, president de la República, i publicats a la Gaceta de la República dels dies 8 de gener i 25 de febrer de 1938, prohibí l’emissió i circulació de tot el paper moneda i altres signes monetaris emesos per les corporacions i organismes regionals o locals, tot declarant-los il•legals, i n’ordenà la retirada en el terme d’un mes sota control dels seus inspectors.
Evidentment, a mida que els pobles catalans eren ocupats, el paper moneda local era anul•lat i retirat en el seu valor econòmic.
Es per tot això que el Museu d’Història de Catalunya reconeix el valor que la col•lecció Antoni Turró representa per a la història del nostre país i en conseqüència pels fons que conserva el museu.
