A partir de la dècada dels seixanta l'economia i la societat catalanes viuen una transformació en profunditat. Amb la promulgació del Pla d'Estabilització el juliol de 1959 el règim abandona el model autàrquic i intervencionista vigent des de 1939. La liberalització del comerç i del règim d'inversions estrangeres i el restabliment del mercat lliure de divises es produeixen en un moment d'expansió de l'economia europea. Catalunya viu un creixement econòmic sense precedents. La consolidació de la diversificació industrial converteix la indústria catalana en la principal proveïdora de béns de consum per al mercat espanyol. L'expansió es realitza sense planificació urbanística ni cap nivell de control democràtic sobre l'economia. El desgavell urbanístic i la manca d'infrastructures bàsiques són generalitzats a l'entorn de les grans ciutats i a les àrees turístiques de la costa.