Exposició organitzada conjuntament per la Conselleria de Relacions Institucionals de la Junta d'Andalusia i el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i el Museu d'Història de Catalunya, amb l'objectiu de donar a conèixer la vida, el pensament i l'acció política de Blas de Infante (1885-1936), figura capdavantera de la defensa dels drets i les aspiracions reformistes del poble andalús i considerat Pare de la Pàtria Andalusa.

Organizada por el Museo del Cómic y la Ilustración, la exposición muestra la obra más relevante de Carrión, Vicenç Farrés, Alfons Figueras, Carles Freixas, Rosa Galceran, J. Juez (Xirinius), Madorell, Martínez, Tomàs Porto, Puigmiquel, Josep Royo, Sabatés, Julio Vivas y Batet, todos ellos veteranos dibujantes representativos del cómic en nuestro país.

Des de temps molt reculats, les terres catalanes han estat lloc d'acollida i de residència de comunitats jueves. Hi ha notícies de gent de cultura jueva que vivia a Catalunya en els temps de l'Imperi Romà i, al llarg de l'edat mitjana, la presència de jueus al país fou especialment rellevant per la influència social, política, econòmica i cultural que exerciren en la societat catalana d'aquells segles.

L'exposició La Catalunya Jueva vol donar a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història, especialment als segles XIII, XIV i XV. Per assolir aquest objectiu, la mostra reuneix i exposa nombrosos objectes i documents representatius de l'important llegat arqueològic, artístic i cultural jueu conservat a Catalunya.

La mostra, organitzada en col·laboració amb el Patronat Call de Girona de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat, s'emmarca dins el cicle d'exposicions temporals del museu Cròniques per a un mil·lenni, que té com a finalitat presentar els diversos grups humans i els col·lectius ètnics, culturals, lingüístics i religiosos que han viscut a les terres catalanes actuals en el transcurs de la història. A la vegada, forma part d'una trilogia d'exposicions dedicada a revisar l'aportació de les tres grans religions monoteïstes a la cultura medieval occidental: la cristiana, Temps de Monestirs; la islàmica, Islam i Catalunya i la jueva, amb aquesta exposició.

Sabadell havia estat durant el primer terç del segle XX una ciutat tradicionalment obrera i republicana, motiu pel qual, un cop acabada la guerra civil, la majoria del seus quadres socials i polítics patiren la repressió, l'exili i la mort. La instauració del franquisme pretenia eliminar el projecte modernitzador endegat durant la Segona República.

L'exposició, organitzada per la Fundació Cipriano García-Arxiu de CCOO de Catalunya, amb la col·laboració del Grup de Recerca sobre l'època franquista de la UAB, forma part d'un projecte global de recuperació de la memòria històrica de la ciutat de Sabadell a partir del record i la reflexió de la seva gent. Fotografies, pel·lícules, documents i textos són elements al servei d'una història construïda tant des de les experiències individuals com des de les col·lectives.

Exposició en homenatge a Albert Pérez Baró, economista i un dels principals teòrics del moviment cooperativista a Catalunya i a Espanya. La mostra s'organitza en col·laboració amb la Fundació Rafael Campalans amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement.

Exposició sobre els cent anys d'història dels esbarts catalans, des de la presentació de l'Esbart de Dansaires de Vic, al juliol del 1902 al Teatre Principal d'aquesta ciutat, fins a l'actualitat. La mostra forma part dels actes de celebració del Centenari dels Esbarts Dansaires.

Amb motiu de la celebració del congrés Els camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, el Museu d'Història de Catalunya ha organitzat una exposició fotogràfica sobre el camp de concentració nazi de Mauthausen. Les fotografies exposades van ser realitzades pels responsables SS del Servei d'Informació d'aquest camp i per Francesc Boix, un dels republicans catalans deportats, i formen part del fons dipositat al Museu per l'Associació Amical de Mauthausen.

El triomf electoral, el 15 de juny de 1977, dels partits democràtics nacionalistes i d'esquerres a les primeres eleccions generals lliures celebrades després de la mort del general Franco va contribuir decisivament al restabliment de la Generalitat de Catalunya i al retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. Després d'un complicat procés de negociació, el 17 d'octubre Tarradellas era nomenat president de la Generalitat i el 23 d'octubre del mateix mes feia la seva entrada a la capital de Catalunya. L'exposició evoca aquest moment històric a través d'un conjunt de fotografies, peces i documents.

Exposició biogràfica organitzada en el marc dels actes commemoratius del centenari de la mort del doctor Robert, amb la voluntat de divulgar la multidisciplinària figura i l'obra de l'il·lustre metge i polític. L'exposició s'estructura en set àmbit temàtics, en els quals s'evoquen els aspectes essencials de la seva biografia: l'Home, el Metge, el Renovador, el Ciutadà, l'Alcalde, el Diputat i, finalment últim, el Símbol.

El 1837, personalitats entusiates del món de l'art, constituïren l'equip fundador de la Sociedad Dramàtica de Aficionados, origen de l'actual Conservatori Liceu, el qual aconseguí la definitiva implantació d'un centre d'ensenyament dedicat a la música, el cant i la declamació en la vida cultural barcelonina. L'exposició presenta un recull de fotografies, obres d'art i documents referents a aquesta entitat al servei de la música. La mostra és organitzada pel Conservatori Liceu amb la col·laboració del Museu d'Història de Catalunya com a part dels actes commemoratius del 165è aniversari de l'entitat.