Explica la trajectòria d'una família d'intel·lectuals catalans compromesos amb Catalunya i amb la seva història. Aquesta nissaga va deixar una profunda empremta en el desenvolupament tecnològic i la modernització de Catalunya.
La mostra està integrada per fotografies, objectes, maquetes, dibuixos originals i documents.

Entrada gratuïta

Capdavanter de l'ateneisme modern, l'AEP es va significar tant per la seva tasca cultural com per la social. La seva filosofia va quedar recollida en el comunicat de la seva fundació: "El fi immediat és la instrucció dels que, per viure de les seves mans, se'n veuen més privats i aspira a ser amb el temps una veritable universitat popular". L'Ateneu va ser clausurat el 1939 pel franquisme. El 1980 va reprendre l'activitat.

El 1927, Josep M. Batista i Roca, inspirant-se en les propostes del fundador del moviment Scout, Robert Baden Powell, va posar en marxa els Minyons de Muntanya. Malgrat les dificultats dels primers anys del franquisme, el moviment escolta català va créixer sense renunciar als seus compromisos i va assolir el reconeixement internacional.

Exposició dedicada a difondre la trajectòria política i humana del qui va ser el president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, després de l'afusellament del president Lluís Companys el 15 d'octubre de 1940. L'exposició reuneix fotografies, objectes i documents que fan referència als seus orígens familiars a Sant Feliu de Guíxols, la seva tasca empresarial i la seva activitat política des de l'etapa d'alcalde de la seva ciutat, els successius governs de la Generalitat republicana fins a la seva vida a l'exili, com a president del govern català.

En el marc de la Primavera del Disseny, exposició de joies i objectes dissenyats per Chus Burés, en col·laboració amb altres creadors com Carlos Pazos, Cuca Canals, Juli Capella, entre d'altres.

Exposició itinerant organitzada per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament d'Eivissa i el Museu d'Història de Catalunya, sobre el patrimoni natural, cultural i humà de l'esmentada illa.

Amb motiu de la celebració a Barcelona de la 19a Conferència General i de la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus (ICOM 2001), el Museu d'Història de Catalunya ha organitzat una exposició temporal sobre els museus d'història de tot el territori català. L'exposició presenta una selecció de museus i col·leccions públiques d'arreu del país mitjançant una fotografia i un petit text de cadascun, síntesi de la història, dels objectius i de les col·leccions de la institució. L'espai central està presidit per una selecció de vuit peces de vuit d'aquests museus, com a representants territorials de la diversitat de col·leccions del nostre país.

En commemoració del 25è aniversari de l'Assemblea de Barcelona, aquesta exposició itinerant recorda la celebració, l'11 de juliol de 1976, de l'assemblea clandestina fundacional del sindicat. La mostra recrea la trajectòria històrica que va des del sorgiment de les primeres Comissions Obreres en tallers i mines fins a la seva legalització com a sindicat, a través de documents, cartells i fotografies procedents dels fons de la Xarxa d'Arxius Històrics de CC.OO. i dels mateixos militants, i posa a disposició de la ciutadania una part del seu patrimoni històric documental. La mostra forma part del cicles d'exposicions La Memòria Contemporània

Exposició emmarcada dins el cicle La Memòria Contemporània, sobre la història de les formacions polítiques catalanes i amb motiu del 70è aniversari de la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El primer objectiu de l'exposició és fer un recorregut per la història de Catalunya del segle XX a partir del fil conductor de la història d'ERC i dels valors cívics i polítics que han fonamentat el seu projecte polític des dels seus orígens.

L'evolució dels mitjans de comunicació durant els darrers segles ha estat un dels fets històrics més destacats. L'exposició vol explicar al públic l'evolució de la comunicació social a Espanya i situar el seu paper i la seva influència en la societat contemporània. Tot i que el punt de partida sigui la premsa periòdica, la mostra posa de manifest la irrupció i consolidació d'altres suports tècnics i formes de comunicació que s'obren al futur. Per això, el recorregut que es proposa al visitant s'articula en successius àmbits diferenciats que s'agrupen en diferents sales. El primer àmbit és l'àrea del paper, i es dedica als diaris, des dels pioners fins a l'actual panorama. El segon és l'àrea del so i se centra en la ràdio. El segueix l'àmbit de la televisió i el cinema informatiu. L'últim àmbit està dedicat al present i futur i té com a protagonista el gran mitjà global que és Internet. L'exposició està organitzada per España Nuevo Milenio, organisme dependent del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.