|
|
Exposicions temporals
Museu d'Història de Catalunya
L'exposició La Gran Guerra en imatges 1914-1918 de fotografies de la primera guerra mundial procedents del Fons de l’Archivo General de Palacio està coorganitzada pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell, coincidint amb el 90è aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial. La selecció de les imatges La selecció s’ha fet amb criteris de qualitat fotogràfica i d’interès històric, més enllà de les òptiques partidistes o de les finalitats propagandístiques que puguin implicar. En el seu conjunt, i des de la perspectiva actual, mostren la guerra en tot el seu dramatisme, sobretot per la possibilitat de confrontar les distintes mirades sobre uns mateixos fets. La majoria de les imatges provenen de l’agència alemanya Bild-und-Film Amt (BUFA), antecessora de la productora UFA (Universum Film AG) i en alguns casos de l’agència londinenca Associated Illustration Agencies Ltd., i de la francesa Section Photographique de l’Armée. També hi trobem representats fotògrafs identificats com W. Braemer i Alex Podobinsky. En definitiva, els criteris dels comissaris de l’exposició, Àngels Casanovas i Jordi Rovira i Port, s’han basat en el propòsit d’oferir un conjunt gràfic prou pictòric, documentat i potent, que informi dels fets històrics amb imatges gairebé inèdites o poc conegudes, però posant un especial accent en la utilització de la imatge com un instrument de guerra psicològica que evidencia una divisió etnocèntrica/europea i sovint manipulada de la conflagració mundial. Fer memòria històrica Pel Museu d’Història de Catalunya i l’Obra Social Caixa Sabadell aquesta exposició abunda en la seva voluntat de propiciar la memòria històrica, tal com ja han fet en anteriors mostres més directament relacionades amb l’entorn català i peninsular. En aquesta ocasió es tracta d’acostar al públic actual el testimoni d’una guerra que va marcar el salt definitiu entre els segles XIX i el XX, amb la pèrdua col•lectiva de la ingenuïtat i amb revolucions polítiques, socials i econòmiques que marcarien el món del futur. 
Canònica de Santa Maria de Vilabertran Després d’un període de restauració de sis mesos, la Creu de Vilabertran torna a la canònica de Santa Maria i s’instal•la a la capella dels Rocabertí. Per aquest motiu, el Museu d’Història de Catalunya presenta una exposició sobre el procés de restauració de la creu a la mateixa canònica de Santa Maria de Vilabertran sota el títol Creu de Vilabertran: la restauració. L'exposició fotogràfica mostra tot el procés seguit en la restauració des que va ser traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i les diferents intervencions que hi han fet els especialistes, des d'orfebres i restauradors, fins a conservadors i documentalistes. La restauració ha estat realitzada per encàrrec del Museu d’Història de Catalunya, que gestiona el conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran, i d’acord amb el propietari de la peça i de l’església que és el Bisbat de Girona. La creu ha quedat instal•lada en una vitrina de seguretat que en garantirà la conservació a la capella dels Rocabertí, que també ha estat restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb l’ajut financer de la Fundació Mútua General de Catalunya. El projecte d’adequació arquitectònica de la capella dels Rocabertí i la restauració i nova instal•lació de la creu que ha estat liderat pel Museu d’Història de Catalunya són la culminació d’un projecte emmarcat dins la política de valorització del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya.
Inauguració de la restauració i exposició sobre la creu
Reial Monestir de Santes Creus L’exposició fotogràfica mostra l’evolució del Reial Monestir de Santes Creus, entre el 1821 quan va començar a ser subhastat públicament fins l’any 1921 en que fou declarat monument nacional. Les imatges són testimoni privilegiat de les diverses transformacions que el monestir va patir arrel de la desamortització dels béns de l’església, d’un valor inqüestionable com a fidel document dels canvis que van envoltar l’abadia. El Museu d’Història de Catalunya presenta al Reial Monestir de Santes Creus una mostra fotogràfica que testimonia l’evolució entre 1821 i 1921 del conjunt que va passar de monestir cistercenc propietat de l’església a ser d’ús privat i, finalment, declarat monument nacional. El pas de l’ús religiós a l’ús civil de Santes Creus ha permès retratar el conjunt monumental amb circumstàncies molt diverses. A l’exposició es recull la història de la desamortització del 1820, la subhasta dels bens de l’església que acaben en mans privades, l’abandó de la comunitat cistercenca que encara hi romania l’any 1835, les dues dècades en que s’hi instal•laren nuclis de població, els actes vandàlics que va patir i el moment en què fou erigit com a monument nacional i que en va permetre la seva preservació. Així doncs, les instantànies permeten veure escenes familiars, costumistes i quotidianes en localitzacions religioses i veure l’estat del monestir en les diferents circumstàncies amb què es va trobar. La família Sandoval, hereva de Justí Benet, un dels propietaris de les terres desamortitzades del monestir, compta amb una col•lecció fotogràfica sobre Santes Creus d’una entitat històrica i artística de primer ordre. L’exposició presenta una selecció d’aquestes imatges amb la voluntat de traslladar al visitant, a través de la mirada de diversos fotògrafs amateurs vinculats a la família Benet, al canviant Santes Creus de final del segle XIX i principis dels segle XX.
Centre de Cultura Sa Nostra. Palma (Mallorca)
Reial Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia (Catalunya) L'exposició Jaume I. Geografia, fets i memòria coorganitzada pel Museu d’Història de Catalunya i el Consell Insular de Mallorca amb motiu dels vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I es podrà veure primer a Palma (Centre de Cultura Sa Nostra) i posteriorment a Catalunya (Reial Monestir de Santes Creus). L’exposició presenta un discurs estructural fonamentat com un viatge a través dels territoris trepitjats per Jaume I des del seu naixement fins a la seva mort, fent especial èmfasi a les Illes Balears i al Principat.
La ruta de visita presenta sis àmbits diferents.
Museu d'Història de Catalunya El Museu d'Història de Catalunya exhibeix la mostra de fotografies dels guanyadors i finalistes de l'Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM), un certamen que va començar a Catalunya i que en la 13a edició internacional corresponent al 2008 compta amb la participació de 49 països en què gairebé vint mil joves de fins als 21 anys d’edat han participat fotografiant el patrimoni monumental i paisatgístic del seu país. L’objectiu de l’EFIM és apropar-los al patrimoni monumental per tal que aprenguin a descobrir-lo, valorar-lo i estimar-lo per mitjà d’una experiència personal. Les fotografies seleccionades són publicades en un catàleg internacional i els seus autors reben un diploma en una cerimònia que es fa a la seu del Consell d’Europa, a Estrasburg. L'exposició que ara exhibeix el Museu d'Història de Catalunya es podrà veure posteriorment a Estrasburg i de manera itinerant a diferents llocs de l'Estat. L’Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM), que l'organitza pels Departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació, d'Acció Social i Ciutadania i d'Educació de la Generalitat i que es coordina des del Museu d’Història de Catalunya, ha rebut el Premi de Patrimoni de la Unió Europea / Europa Nostra en la categoria de medalla per la seva contribució en la sensibilització, formació i difusió del patrimoni cultural. L’acte de lliurament del premi va tenir lloc el 18 de setembre de 2008 al Palacio Real del Pardo de Madrid. A l’acte hi van assistir Josep Maria Carreté, Director General de Patrimoni Cultural; Joaquim Núñez, Subdirector General de formació permanent i recursos pedagògics del Departament d’Educació; Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; i Esteve Mach, coordinador de l’EFIM.
Museu d'Història de Catalunya L’exposició De palau a ciutat, organitzada pel Departament de Justícia i comissariada per l’ex president de la Sala Contenciosa del TSJC, Àngel Garcia Fontanet, posa a l’abast dels ciutadans la significació del Palau de Justícia de Barcelona com a seu principal dels més importants esdeveniments succeïts en l’àmbit de l’administració de justícia a Barcelona al llarg dels darrers 100 anys.
L’exposició està dividida en dos blocs, un de temàtic i un altre d’històric, per tal que els visitants puguin conèixer diversos aspectes de l’Administració de justícia i el seu funcionament al llarg d’aquests anys. Web Departament de Justícia - Generalitat de Catalunya Fulletó Exposició De palau a ciutat. 100 anys de Palau de Justícia El Museu d’Història de Catalunya organitza les Jornades Europees del Patrimoni 2008 oferint més de 400 activitats culturals arreu del país els propers dies 26, 27 i 28 de setembre. Aquestes jornades que se celebren a nivell internacional amb el suport del Consell d’Europa des de 1991 pretenen fomentar el coneixement i respecte pel patrimoni cultural i artístic amb activitats als monuments, jaciments arqueològics, museus i col•leccions d’art de Catalunya. Les jornades compten amb la participació de moltes institucions del país i es desenvolupen a 200 municipis de Catalunya. Hi ha activitats de tot tipus des d’exposicions fins a presentacions de llibres, passant per conferències, balls i àpats d’època, visites teatralitzades, contes concursos de fotografia, rutes a peu, tallers experimentals de tot tipus i jornades de portes obertes. El 25 de setembre a les 19h el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; el coordinador de les Jornades Europees del Patrimoni, Esteve Mach; i representants de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i la Federació de Municipis de Catalunya presenten les Jornades Europees del Patrimoni 2008 en un acte públic. Programa d'Activitats - Jornada Europees del Patrimoni 2008 Web Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments
Monogràfic especial a: Sota el títol "Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007", el Museu d'Història de Catalunya presenta l'ampliació de l'exposició permanent on es recullen els principals esdeveniments succeïts des de l'inici de la democràcia l'any 1977 fins a l'actualitat. La inauguració de la nova oferta museal es va dur a terme el 19 de maig i s'incorpora de forma definitiva a l'exposició permanent. Aquesta ampliació és una acció més en la voluntat d'anar ampliant i renovant el seu fons museístic d'ara endavant. L’exposició explica la lluita de les dones, al llarg de la història, pels drets i les llibertats. Gairebé 300 objectes permeten veure el recorregut històric del moviment feminista internacional i a Catalunya
Josep Lladonosa Pujol va fer de fuster i periodista però el que realment sentia era la docència i la divulgació històrica. Va ser així com, al costat de la seva activitat docent, es va dedicar a la recerca i a la divulgació del passat de Lleida i del territori occidental català. |
© Museu d'Història de Catalunya |
