Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Del 16 de novembre de 2008 al 31 de març de 2009.

Després d’un període de restauració de sis mesos, la Creu de Vilabertran torna a la canònica de Santa Maria i s’instal•la a la capella dels Rocabertí. Per aquest motiu, el Museu d’Història de Catalunya presenta una exposició sobre el procés de restauració de la creu a la mateixa canònica de Santa Maria de Vilabertran sota el títol Creu de Vilabertran: la restauració. L'exposició fotogràfica mostra tot el procés seguit en la restauració des que va ser traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i les diferents intervencions que hi han fet els especialistes, des d'orfebres i restauradors, fins a conservadors i documentalistes.

La restauració ha estat realitzada per encàrrec del Museu d’Història de Catalunya, que gestiona el conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran, i d’acord amb el propietari de la peça i de l’església que és el Bisbat de Girona. La creu ha quedat instal•lada en una vitrina de seguretat que en garantirà la conservació a la capella dels Rocabertí, que també ha estat restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb l’ajut financer de la Fundació Mútua General de Catalunya. El projecte d’adequació arquitectònica de la capella dels Rocabertí i la restauració i nova instal•lació de la creu que ha estat liderat pel Museu d’Història de Catalunya són la culminació d’un projecte emmarcat dins la política de valorització del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya.

Inauguració de la restauració i exposició sobre la creu
L’acte d’inauguració de la restauració i nova ubicació de la Creu de Vilabertran ha tingut lloc el diumenge 16 de novembre amb una inauguració protocolària presidida pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Treserres; precedida per una missa solemne en honor de la creu a càrrec del Bisbe de Girona, Francesc Pardo. Posteriorment, els autors d’un estudi històrico-artístic sobre la creu Joan Domenge i Anna Molina, acompanyats per la restauradora de la peça, Montserrat Cañís, han impartit una conferència sobre la creu. A continuació es va obrir al públic l’exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya Creu de Vilabertran: la restauració en què es fa un repàs fotogràfic del procés de restauració de la peça.

Fulletó sobre la Creu de Vilabertran

Museu d'Història de Catalunya
De l'11 de desembre de 2008 a l'1 de març de 2009.

La comunitat benedictina explica en què consisteix el monacat femení, fa un repàs per la història mil·lenària del monestir a la ciutat de Barcelona i destaca el seu actual compromís envers la societat.

El Museu d’Història de Catalunya presenta fins a l’1 de març de 2009 l’exposició Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones en què fa un repàs als 1000 anys d’història documentada de la comunitat benedictina que constitueix el més antic testimoni en actiu del monacat femení originari dels comptats catalans de l’edat medieval.

L’exposició pretén explicar en què consisteix el monacat femení, una forma de vida poc coneguda avui en dia regida per la Regla de sant Benet, a través de la història de la comunitat del monestir de Sant Pere de les Puel·les. La mostra també explica el compromís social que desenvolupa la comunitat de monges participant en projectes d’ajuda a famílies necessitades, acollint persones mancades d’habitatge i dedicant-se a l’edició i restauració artesanal de llibres.
La comunitat se situava originàriament al barri de Sant Pere de Barcelona, des d’on, com a conseqüència de desamortització a finals del s.XIX, es trasllada al seu actual emplaçament a Sarrià, on hi viuen encara unes 40 monges.

Cartell Exposició Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones