La derrota republicana té conseqüències funestes per a Catalunya, només comparables a la desfeta de 1714. Una part molt important de la població catalana (la classe política, la intel·lectualitat, un gran nombre de quadres sindicals i dirigents i militants de partits obrers i republicans) ha de marxar a l'exili. A l'interior, l'exèrcit d'ocupació franquista i els dirigents del "Nuevo Estado" apliquen criteris de revenja. La repressió és duríssima. Tots els símbols de catalanitat són durament perseguits, mentre s'imposa una nova simbologia de caire feixista i imperial. Només la voluntat ferma de la majoria de la població catalana i la
resistència agosarada d'una minoria impedeixen que el franquisme assoleixi el seu objectiu excloent.