La crisi final de la dictadura de Primo de Rivera arrossega la caiguda de la monarquia, massa compromesa amb el règim dictatorial per poder-lo sobreviure. El 14 d'abril de 1931 es proclama la República. A Catalunya, un nou partit pren l'hegemonia política: l'Esquerra Republicana de Catalunya; entre els seus dirigents hi ha Francesc Macià, que prové del nacionalisme radical, i Lluís Companys, format en el republicanisme d'esquerres. La República possibilita la restauració de la Generalitat i l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia amb àmplies atribucions. La radicalització dels conflictes socials i polítics, en un context internacional presidit per l'ascens del feixisme, provoca una profunda polarització social, a Catalunya i a Espanya, i culmina amb el fracàs del reformisme republicà.
