Barcelona, que a la fi del s. XVIII tenia poc més de 100 000 habitants, assoleix el 1900 la xifra de 533 000 residents. Moltes altres ciutats catalanes dupliquen, tripliquen i, fins i tot, quintupliquen el nombre d'habitants al llarg del s. XIX. La urbanització creixent de la població genera un gran nombre de problemes higiènics, sanitaris, de residència i d'infrastructures. Les velles muralles cauen sota el pes de la pressió demogràfica i de les noves realitats econòmiques i socials.