Exposició itinerant organitzada per la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament d'Eivissa i el Museu d'Història de Catalunya, sobre el patrimoni natural, cultural i humà de l'esmentada illa.

Amb motiu de la celebració a Barcelona de la 19a Conferència General i de la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus (ICOM 2001), el Museu d'Història de Catalunya ha organitzat una exposició temporal sobre els museus d'història de tot el territori català. L'exposició presenta una selecció de museus i col·leccions públiques d'arreu del país mitjançant una fotografia i un petit text de cadascun, síntesi de la història, dels objectius i de les col·leccions de la institució. L'espai central està presidit per una selecció de vuit peces de vuit d'aquests museus, com a representants territorials de la diversitat de col·leccions del nostre país.

En commemoració del 25è aniversari de l'Assemblea de Barcelona, aquesta exposició itinerant recorda la celebració, l'11 de juliol de 1976, de l'assemblea clandestina fundacional del sindicat. La mostra recrea la trajectòria històrica que va des del sorgiment de les primeres Comissions Obreres en tallers i mines fins a la seva legalització com a sindicat, a través de documents, cartells i fotografies procedents dels fons de la Xarxa d'Arxius Històrics de CC.OO. i dels mateixos militants, i posa a disposició de la ciutadania una part del seu patrimoni històric documental. La mostra forma part del cicles d'exposicions La Memòria Contemporània

Exposició emmarcada dins el cicle La Memòria Contemporània, sobre la història de les formacions polítiques catalanes i amb motiu del 70è aniversari de la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El primer objectiu de l'exposició és fer un recorregut per la història de Catalunya del segle XX a partir del fil conductor de la història d'ERC i dels valors cívics i polítics que han fonamentat el seu projecte polític des dels seus orígens.

L'evolució dels mitjans de comunicació durant els darrers segles ha estat un dels fets històrics més destacats. L'exposició vol explicar al públic l'evolució de la comunicació social a Espanya i situar el seu paper i la seva influència en la societat contemporània. Tot i que el punt de partida sigui la premsa periòdica, la mostra posa de manifest la irrupció i consolidació d'altres suports tècnics i formes de comunicació que s'obren al futur. Per això, el recorregut que es proposa al visitant s'articula en successius àmbits diferenciats que s'agrupen en diferents sales. El primer àmbit és l'àrea del paper, i es dedica als diaris, des dels pioners fins a l'actual panorama. El segon és l'àrea del so i se centra en la ràdio. El segueix l'àmbit de la televisió i el cinema informatiu. L'últim àmbit està dedicat al present i futur i té com a protagonista el gran mitjà global que és Internet. L'exposició està organitzada per España Nuevo Milenio, organisme dependent del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Amb motiu del 70è aniversari de la proclamació de la República, s'ha reunit en una exposició col·lectiva pintures i escultures inspirades en aquest període de la nostra història. La relació d'artistes està formada per Alfons Alzamora, Jaume García Antón, Josep M. Guerrero Medina, Josep Guinovart, Josep Lluís Pascual, Manel Álvarez, Alfons Alzamora, Enric Pladevall i Albert Udaeta.

L'exposició, que forma part del cicle La Memòria Contemporània, mostra la gran pèrdua que va significar l'exili del 1939 per a Catalunya com a país i el sofriment de centenars de milers de persones, tant les que se'n van anar com les que es van quedar aquí, separades dels seus, en un exili interior resistent. L'exposició, realitzada en ocasió de la II trobada de Casals Catalans del món, ha estat organitzada conjuntament pel Museu d'Història de Catalunya, el Centre d'Estudis Històrics Internacinals de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, i és un homenatge a tots els catalans que van haver de creuar la frontera a conseqüència de la derrota dels seus ideals.

El Museu de l'Empordà us convida a fer un recorregut per la història de Figueres del primer terç del segle XX (1900-1936) a través d'aquesta exposició, en la qual podeu trobar documentació gràfica, textos, audiovisuals i objectes relacionats amb un moment fonamental de la història de la capital empordanesa.

L'exposició explica la història dels homes i les dones que van viure el procés de la industrialització en llocs aparentment tan distants com Barcelona i Montréal. Un procés d'industrialització que va canviar els seus comportaments, els seus hàbits de treball i les seves pautes de relació social, així com el medi en què es desenvolupava la seva existència. Per mitjà dels exemples de dos barris barris d'aquestes ciutats, Sants i el Quartier Centre-Sud, es van comparar dues dinàmiques que, tot i que no foren idèntiques, tingueren molts punts en comú.

Dins el cicle d'exposicions La Memòria Contemporània, la mostra presenta un recorregut pels vint-i-cinc anys d'existència de Convergència Democràtica de Catalunya, partit aglutinador del catalanisme majoritari. Tal com ho van fer la Lliga i ERC en altres moments, Convergència ha liderat la reivindicació nacionalista i ha governat el país sota el lideratge de Jordi Pujol.