A la perifèria de l'Imperi
Bandolers i corsaris
La Guerra dels Segadors
Contrareforma i Barroc

La Contrareforma és el moviment de reforma catòlica suscitat a partir del Concili de Trento (1545-1563). En aquest concili, l'Església redefineix els seus dogmes, fortament qüestionats per la Reforma protestant, i proposa una nova moralitat. Als regnes hispànics, la Contrareforma és imposada per Felip II. El fanatisme religiós s'acarneix contra la població jueva conversa, morisca i contra les bruixes.

Durant el regnat de Felip III tenen lloc l'expulsió dels moriscos (1610) i la caça de bruixes (especialment virulenta en el període 1618-1622). L'estètica renaixentista dóna pas al Barroc, caracteritzat per un llenguatge més pessimista i, alhora, exuberant, i per una profunda voluntat didàctica dels dogmes contrareformistes. En aquest marc la pressió cultural de Castella sobre Catalunya guanya en profunditat.


1545-1563: Concili de Trento.
1559: Prohibició d'estudiar a l'estranger.
1563-1578: Gran activitat de la Inquisició de Barcelona. Nombrosos actes de fe.
1569: Detenció dels diputats de la Generalitat per un conflicte amb la Inquisició.
1572: Creació del Seminari de Tarragona, al qual segueixen altres.
1573: Establiment de la censura prèvia de llibres.
1593: Creació de la diòcesi de Solsona.
1602: Acte de fe a Barcelona.
1610: Expulsió de la població morisca.
1618-22: Persecució de bruixes en moltes comarques.


© Museu d'Història de Catalunya