Des del 1516 Catalunya resta associada als altres territoris de la família dels Habsburg, o Àustries. Es tracta d'un enorme imperi europeu, que aviat s'estén per Amèrica i Àsia. En aquest conjunt, liderat des de Castella, Catalunya és una província perifèrica, que fa de frontera amb França i amb el poder turc, a través de la Mediterrània, i que no disposa de gaire capacitat d'intervenció en els afers generals.
La població catalana amb prou feines arriba als 300.000 habitants. Les constitucions medievals asseguren, però, les llibertats del país. Tot i les pressions centralistes i uniformitzadores, Catalunya manté el seu propi Estat en l'època dels Àustries. A les pressions autoritàries de la monarquia es contraposen els projectes constitucionalistes, sorgits de les institucions del país, que, tot i la seva legitimació de caire tradicionalista, s'insereixen en els corrents més oberts del pensament modern.