A partir de 1959 l'oposició antifranquista comença a sortir de l'aïllament a què ha estat sotmesa i es converteix en un moviment que aplega sectors cada cop més amplis de la societat. La incorporació de les noves generacions que no han viscut la guerra i els canvis que està vivint el món i la societat catalana generen un moviment plural d'homes i dones de procedències diverses, que exigeixen el retorn de la llibertat, la democràcia i l'autonomia. La resistència del règim a evolucionar provoca un enduriment de l'actuació policial. En els darrers anys, quan la descomposició del franquisme es fa evident, el règim intensifica la repressió.
