L'agitació social, les derrotes al Marroc i la crisi permanent són els pretextos del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, per proclamar la dictadura militar el 13 de setembre de 1923. El cop és recolzat pel monarca i una bona part de la burgesia. El sindicalisme, el catalanisme d'esquerres i les expressions culturals catalanes són reprimides. El complot de Prats de Molló prestigia Francesc Macià, dirigent d'Estat Català. Sectors llibertaris creen la Federació Anarquista Ibèrica. Macià i els caps de la FAI Bonaventura Durruti i Francesc Ascaso s'exilien.