Els processos de Montjuïc de 1897 i la duresa de la repressió governamental delmen el moviment obrer català. La recuperació és lenta. El fracàs de la vaga general de 1902 i la repressió que segueix a la Setmana Tràgica (1909), dificulten aquest procés. El 1910 es constitueix la Confederació Nacional del Treball (CNT), que esdevé el sindicat hegemònic dins el moviment obrer català fins a la guerra civil. La vaga de la Canadenca, el 1919, mostra la seva capacitat de mobilització. Posteriorment, però, l'escalada d'atemptats terroristes d'anarquistes i pistolers de la patronal converteix els carrers de les ciutats catalanes en un autèntic camp de batalla. La dictadura militar de Miguel Primo de Rivera inicia una forta repressió contra les organitzacions obreres.