Durant les darreres dècades del segle XIX esclata un nou corrent artístic: el modernisme. El caracteritzen un desig de modernitat, una vinculació clara amb les novetats artístiques europees i la intenció de vehicular un corrent d'expressió autòcton, nacional català. Art en els seus orígens innovador, revolucionari i futurista, sense més vinculació ideològica. El modernisme s'estén per tots els àmbits de les arts (incloses les arts aplicades o menors) i desenvolupa un sentiment de rebel·lia artística, que exigeix un lloc per a l'art i l'artista en la societat moderna, i que porta alguns dels seus membres al compromís social. En el tombant de segle l'estètica modernista és integrada per la burgesia, que encarrega els seus habitatges i projectes constructius a arquitectes modernistes.