La burgesia catalana és l'única amb interessos industrials a l'Estat espanyol, però és marginada en el procés de gestió de les reformes i topa amb els interessos de la burgesia financera de Madrid, dels terratinents del sud peninsular i de la burgesia comercial de les ciutats portuàries, indiferents a la industrialització. Amb el suport de la classe obrera, els fabricants catalans, vinculats al partit moderat des de 1844, pressionen en favor de mesures econòmiques proteccionistes que esmorteeixin la competència dels productes anglesos i d'altres països europeus.