Exposició dedicada a difondre la trajectòria política i humana del qui va ser el president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, després de l'afusellament del president Lluís Companys el 15 d'octubre de 1940. L'exposició reuneix fotografies, objectes i documents que fan referència als seus orígens familiars a Sant Feliu de Guíxols, la seva tasca empresarial i la seva activitat política des de l'etapa d'alcalde de la seva ciutat, els successius governs de la Generalitat republicana fins a la seva vida a l'exili, com a president del govern català.

Josep Lladonosa Pujol va fer de fuster i periodista però el que realment sentia era la docència i la divulgació històrica. Va ser així com, al costat de la seva activitat docent, es va dedicar a la recerca i a la divulgació del passat de Lleida i del territori occidental català.
L'exposició clou les activitats que, durant un any, han commemorat el centenari del seu naixement.

El triomf electoral, el 15 de juny de 1977, dels partits democràtics nacionalistes i d'esquerres a les primeres eleccions generals lliures celebrades després de la mort del general Franco va contribuir decisivament al restabliment de la Generalitat de Catalunya i al retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. Després d'un complicat procés de negociació, el 17 d'octubre Tarradellas era nomenat president de la Generalitat i el 23 d'octubre del mateix mes feia la seva entrada a la capital de Catalunya. L'exposició evoca aquest moment històric a través d'un conjunt de fotografies, peces i documents.

Exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, en el marc commemoratiu de l’Any del llibre i la lectura 2005. Es presenta una àmplia selecció de les publicacions de tres figures cabdals de la bibliofília moderna, Lluís Jou, Jaume Pla i Miquel Plana.
El denominador comú dels tres és que s’ocupaven personalment de tot el procés: projecte, creació i execució de les seves obres. És per això que diversos estudiosos els han qualificat d’”arquitectes del llibre”.

ENTRADA LLIURE

Capdavanter de l'ateneisme modern, l'AEP es va significar tant per la seva tasca cultural com per la social. La seva filosofia va quedar recollida en el comunicat de la seva fundació: "El fi immediat és la instrucció dels que, per viure de les seves mans, se'n veuen més privats i aspira a ser amb el temps una veritable universitat popular". L'Ateneu va ser clausurat el 1939 pel franquisme. El 1980 va reprendre l'activitat.

Des de temps molt reculats, les terres catalanes han estat lloc d'acollida i de residència de comunitats jueves. Hi ha notícies de gent de cultura jueva que vivia a Catalunya en els temps de l'Imperi Romà i, al llarg de l'edat mitjana, la presència de jueus al país fou especialment rellevant per la influència social, política, econòmica i cultural que exerciren en la societat catalana d'aquells segles.

L'exposició La Catalunya Jueva vol donar a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història, especialment als segles XIII, XIV i XV. Per assolir aquest objectiu, la mostra reuneix i exposa nombrosos objectes i documents representatius de l'important llegat arqueològic, artístic i cultural jueu conservat a Catalunya.

La mostra, organitzada en col·laboració amb el Patronat Call de Girona de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat, s'emmarca dins el cicle d'exposicions temporals del museu Cròniques per a un mil·lenni, que té com a finalitat presentar els diversos grups humans i els col·lectius ètnics, culturals, lingüístics i religiosos que han viscut a les terres catalanes actuals en el transcurs de la història. A la vegada, forma part d'una trilogia d'exposicions dedicada a revisar l'aportació de les tres grans religions monoteïstes a la cultura medieval occidental: la cristiana, Temps de Monestirs; la islàmica, Islam i Catalunya i la jueva, amb aquesta exposició.