Des de temps molt reculats, les terres catalanes han estat lloc d'acollida i de residència de comunitats jueves. Hi ha notícies de gent de cultura jueva que vivia a Catalunya en els temps de l'Imperi Romà i, al llarg de l'edat mitjana, la presència de jueus al país fou especialment rellevant per la influència social, política, econòmica i cultural que exerciren en la societat catalana d'aquells segles.

L'exposició La Catalunya Jueva vol donar a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història, especialment als segles XIII, XIV i XV. Per assolir aquest objectiu, la mostra reuneix i exposa nombrosos objectes i documents representatius de l'important llegat arqueològic, artístic i cultural jueu conservat a Catalunya.

La mostra, organitzada en col·laboració amb el Patronat Call de Girona de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat, s'emmarca dins el cicle d'exposicions temporals del museu Cròniques per a un mil·lenni, que té com a finalitat presentar els diversos grups humans i els col·lectius ètnics, culturals, lingüístics i religiosos que han viscut a les terres catalanes actuals en el transcurs de la història. A la vegada, forma part d'una trilogia d'exposicions dedicada a revisar l'aportació de les tres grans religions monoteïstes a la cultura medieval occidental: la cristiana, Temps de Monestirs; la islàmica, Islam i Catalunya i la jueva, amb aquesta exposició.

Sabadell havia estat durant el primer terç del segle XX una ciutat tradicionalment obrera i republicana, motiu pel qual, un cop acabada la guerra civil, la majoria del seus quadres socials i polítics patiren la repressió, l'exili i la mort. La instauració del franquisme pretenia eliminar el projecte modernitzador endegat durant la Segona República.

L'exposició, organitzada per la Fundació Cipriano García-Arxiu de CCOO de Catalunya, amb la col·laboració del Grup de Recerca sobre l'època franquista de la UAB, forma part d'un projecte global de recuperació de la memòria històrica de la ciutat de Sabadell a partir del record i la reflexió de la seva gent. Fotografies, pel·lícules, documents i textos són elements al servei d'una història construïda tant des de les experiències individuals com des de les col·lectives.

Exposició en homenatge a Albert Pérez Baró, economista i un dels principals teòrics del moviment cooperativista a Catalunya i a Espanya. La mostra s'organitza en col·laboració amb la Fundació Rafael Campalans amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement.

Exposició sobre els cent anys d'història dels esbarts catalans, des de la presentació de l'Esbart de Dansaires de Vic, al juliol del 1902 al Teatre Principal d'aquesta ciutat, fins a l'actualitat. La mostra forma part dels actes de celebració del Centenari dels Esbarts Dansaires.

Amb motiu de la celebració del congrés Els camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, el Museu d'Història de Catalunya ha organitzat una exposició fotogràfica sobre el camp de concentració nazi de Mauthausen. Les fotografies exposades van ser realitzades pels responsables SS del Servei d'Informació d'aquest camp i per Francesc Boix, un dels republicans catalans deportats, i formen part del fons dipositat al Museu per l'Associació Amical de Mauthausen.

El triomf electoral, el 15 de juny de 1977, dels partits democràtics nacionalistes i d'esquerres a les primeres eleccions generals lliures celebrades després de la mort del general Franco va contribuir decisivament al restabliment de la Generalitat de Catalunya i al retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. Després d'un complicat procés de negociació, el 17 d'octubre Tarradellas era nomenat president de la Generalitat i el 23 d'octubre del mateix mes feia la seva entrada a la capital de Catalunya. L'exposició evoca aquest moment històric a través d'un conjunt de fotografies, peces i documents.

Exposició que recull els dibuixos de la coneguda il·lustradora de llibres infantils Pilarín Bayés per a la col·lecció Petites Històries dedicada als fets i personatges de la Història de Catalunya.

Fotografies, reproducció de documents i audiovisuals que expliquen la relació del canceller socialdemòcrata alemany amb la recent història d'Espanya.
L’exposició és fruit de la col·laboració entre la Fundació Friedrich Ebert Stiftung, la Fundació Rafael Campalans i el Museu d’Història de Catalunya.

ENTRADA LLIURE

Exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, en el marc commemoratiu de l’Any del llibre i la lectura 2005. Es presenta una àmplia selecció de les publicacions de tres figures cabdals de la bibliofília moderna, Lluís Jou, Jaume Pla i Miquel Plana.
El denominador comú dels tres és que s’ocupaven personalment de tot el procés: projecte, creació i execució de les seves obres. És per això que diversos estudiosos els han qualificat d’”arquitectes del llibre”.

ENTRADA LLIURE

Aquesta mostra, coproduïda pel Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Caixa Sabadell, és un ampli recull de fotografies de Pilar Aymerich que expliquen un període fonamental de la nostra història. En aquest sentit, l’exposició és la crònica visual dels anys decisius de la Transició.

ENTRADA LLIURE