A la perifèria de l'Imperi
La Guerra dels Segadors
L'Onze de Setembre

La mort sense descendència de Carles II desencadena un conflicte internacional a l'entorn de la monarquia hispànica. La Guerra de Successió (1705-1716) enfronta de nou Catalunya, (ara amb un ampli suport als altres països de la Corona d'Aragó) i la Corona de Castella. Però aleshores les motivacions són ben diferents. Els catalans es posicionen a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (anomenat Carles III) i en contra del nou rei, Felip V. La derrota bèl·lica té com a principal conseqüència l'abolició de les constitucions i institucions catalanes: la fi de l'Estat català.


1700: Mort de Carles II. El testament concedeix la monarquia hispànica a Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV.
1701: Creació de la Gran Aliança de l'Haia.
1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.
1705: Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gènova.
Carles III entra a Barcelona i és proclamat rei pels catalans.
1707: Batalla d'Almansa. Decret de Nova Planta de València i Aragó.
1713: Tractat d'Utrecht.
1714: Ocupació de Barcelona i de Cardona.
1715: Ocupació de Mallorca i Eivissa. Menorca queda en poder britànic.
1716: Decret de Nova Planta de Catalunya.


© Museu d'Història de Catalunya