La mar nostra
El pacte, fonament de govern
Ciència, pensament i cultura
L'eclosió de les ciutats

L'augment de la producció agrària i el desenvolupament dels intercanvis comercials impulsen el creixement demogràfic i econòmic del Principat. Les ciutats, centres manufacturers i comercials, mostren un especial dinamisme i pugnen per aconseguir o augmentar els seus nivells d'autogovern. Els monarques, al seu torn, emparen les ciutats buscant un suport ferm enfront d'una noblesa de fidelitats incertes.

El creixement urbà esdevé imparable; construccions públiques, religioses i privades en són una expressió particularment significativa. Una nova estètica netament urbana, el gòtic, s'imposa arreu. Noves i espectaculars esglésies, catedrals, llotges i palaus s'aixequen a Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València. Són el símbol d'una expansió que, impulsada per les ciutats, triomfa arreu de la Mediterrània.


1025. Ramon Berenguer I atorga a Barcelona una carta de privilegi.
Segles XII-XIII. Moviments municipalistes. Elecció de cònsols a Lleida i Perpinyà (1197); Fraga (1201); Cervera (1202)...
Segle XIII. Els ordes mendicants (franciscans, dominicans, mercedaris...) aixequen convents a l'interior de les ciutats.
1217. Jaume I reconeix la "universitat dels ciutadans" de Barcelona.
1249-1258. Constitució de l'organització municipal barcelonina.
1265. Jaume I estructura el Consell de Cent de Barcelona.
1283. Pere II referma el govern municipal de Barcelona mitjançant el privilegi Recognoverunt proceres.
Segle XIV. Construcció de les muralles del Raval Barceloní.


© Museu d'Història de Catalunya