La mar nostra
El pont de mar blava
L'eclosió de les ciutats
El pacte, fonament de govern

Durant el segle XIII es creen les institucions cabdals de govern de Catalunya: les Corts i la Generalitat. La seva existència s'estén fins al Decret de Nova Planta (1716). La tendència cap a l'autoritarisme reial troba un fre eficaç en la pràctica i la institucionalització del pacte. Des d'aquest principi, el govern dels monarques no pot recolzar-se en un exercici despòtic del poder, sinó en el diàleg i el consens amb els braços, que representen els prohoms de la terra: el braç eclesiàstic; el militar o nobiliari; i el popular, o de les ciutats, viles i llocs lliures.

La pagesia, que compon la immensa majoria de la població, no hi té representació directa i és representada pels seus senyors. Les corts esdevenen escenari de consens i aquest es concreta en constitucions o lleis. La Diputació del General o Generalitat, representació permanent dels braços, vetlla per l'acompliment dels acords.


1214. Viles i ciutats lliures participen en l'assemblea de Pau i Treva.
1217. Corts extraordinàries amb Jaume I.
1283. Les Corts de Barcelona institucionalitzen el pactisme jurídic.
1289. Les corts designen comissions a fi de recaptar tributs.
1359. A les Corts de Cervera la Diputació del General esdevé una institució estable.
1362. Corts de Montsó. La Diputació del General es compon de tres membres, que representen cada un dels braços.
1414. Compromís de Casp.


© Museu d'Història de Catalunya