Des de 1840 Catalunya ha iniciat el trànsit irreversible vers una societat plenament industrial i moderna. El país coneix a poc a poc, en un procés lent però ininterromput, els progressos i els problemes i conflictes derivats d'una societat capitalista i industrial. L'aparició d'una nova burgesia i l'extensió de noves indústries té el seu contrapunt en la formació i expansió d'una nova classe obrera industrial, cada cop més nombrosa. A la fi del segle XIX gairebé el 30% de la població activa treballa al sector secundari. Les migracions interiors, del camp cap a les ciutats industrials, són constants. El transvasament camp-ciutat provoca problemes d'adaptació i esperona canvis en les mentalitats. Les dones s'incorporen de manera massiva a les xarxes de producció industrial, amb la modificació consegüent de les estructures socials i familiars.
