El naixement d'una nació
Una terra de treball i duresa
L'Església, vertebradora i constructora
La força dels cavallers

La conquesta franca de Catalunya origina la formació d'un grup aristocràtic, contraposat a la gran massa de població. Aquest grup sorgeix de la fusió entre llinatges indígenes pirinencs i membres de la noblesa hispano-goda. Formen l'estament governant, juntament amb els comtes i els vescomtes. Són els senyors de la guerra i disposen d'un equipament militar complet: cavall, arreus, armament... Exerceixen funcions administratives i judicials en els seus districtes, que posseeixen en nom del comte, i dels quals obtenen rendes públiques. Al segle XI esdevenen els artífexs de la revolució feudal i els grans beneficiaris dels canvis socials.


Segle VIII. L'ús de l'estrep modifica les tàctiques de la cavalleria.
Segle IX. L'Imperi carolingi organitza exèrcits de cavalleria.
Segles X-XI. Procés de feudalització de la Marca Hispànica.
1010. Una expedició de 9.000 cavallers catalans intervé en les guerres civils del Califat de Còrdova i en saqueja la capital.
Segle XI. Els comtes de Barcelona cobren pàries a les taifes musulmanes. Molts cavallers es lloguen com a mercenaris en les guerres de l'època.
1041. Mir Geribert, es proclama príncep d'Olèrdola i inicia una revolta nobiliària contra Ramon Berenguer I de Barcelona.
1041-1059. Revoltes feudals generalitzades als comtats de Pallars, Cerdanya i Barcelona.
1060-70. Ramon Berenguer I sotmet la noblesa però transigeix en els abusos dels feudals damunt la pagesia.


© Museu d'Història de Catalunya