Les condicions de treball de la població obrera durant el segle XIX són extremament dures. Les jornades de treball són molt llargues -12 o 13 hores- i els sous amb prou feines garanteixen la subsistència. Les fàbriques es caracteritzen per la manca d'higiene, temperatures molt elevades, sorolls, pol·lució, sinistralitat laboral… Els infants hi entren a treballar des de ben petits. Les dones, majoritàries a la indústria tèxtil, cobren sous més baixos que els homes. El treball no és estable i les crisis provoquen períodes d'atur. Els treballadors accidentats o malalts no estan protegits. La patronal i les autoritats imposen una forta disciplina laboral.