La gran noblesa catalana s'assimila mitjançant matrimonis amb els grandes d'Espanya. L'Església segueix un procés paral·lel. Els bisbes, de nomenament reial, sovint són castellans i els monestirs més importants i amb més rendes són vinculats a la província castellana del seu orde i ocupats per monges i monjos castellans. La petita noblesa catalana no disposa d'alternatives; ni la carrera política o militar ni l'empresa americana no són al seu abast. Els fills no primogènits ocupen càrrecs petits dins l'Església. La crisi de la noblesa provoca bàndols i tensions irreversibles amb la pagesia.