En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica és el sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar, es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. Les activitats mineres comencen i els miners busquen materials d'ornamentació com la variscita, una pedra verdosa molt apreciada per fabricar denes de collaret, i objecte d'intercanvi i comerç.