El camp viu també una situació d'agitació social. Els rabassaires, pagesos de vinyes arrendades per mitjà de contractes de rabassa morta, aspiren a ser propietaris de la terra que treballen. El juliol de 1922 es constitueix la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, que aplega arrendataris i petits propietaris i que esdevé el sindicat pagès més important fins al 1939. La Unió de Rabassaires defensa la petita empresa familiar agrària enfront dels grans terratinents, enquadrats a l'Institut Català de Sant Isidre. Entre els seus fundadors figura el republicà Lluís Companys.